2 d’ag. 2011

KRAKOR


Ens desperta la pluja, és un dia gris que aprofitarem per viatjar de Battambang a Krakor. Plou a bots i a barrals i dins l’autobus cauen gotes d’aigua de la condensació que produeix l’humitat i l’aire acondicionat. Més que autobúsos semblen camions frigorífics del fred que hi fa dins. Arribem a Krakor i ens deixen a peu de carretera a la cruilla que porta Kompong Luong.  Ens allotgem a l’hotel 59 i després de dinar i descansar una estona, al veure que ja no plou, decidim d’anar a correr una estona i fer una mica d’exercici. El camí és de terra vermella mullada, a banda i banda “cases” de 4x3m de fusta i llauna oxidada on l’aigua i regalima. Son les llàgrimes de la de pobresa. Grans i petits ens saluden, no deuen passar-hi gaires turistes per aquí i menys caminant. Ens trobem un grup de nens jugant a caniques. Un dells ens convida a jugar. Només agafar les bales, un viatge al passat, a la sorra la plaça de Sant Boi jugant  amb en codi, en teti, l’arse, en guiti... Els nens els sorpren la manera en que llencem les bales i ens copien. Riuen, criden, aplaudeixen, salten, uau!!! L’Anna dibuixa al terra el joc aquell d’uns recuadres en forma de doble T numerats i que s’hi va tirant una pedra, llavors s’hi passa a peu coix i es recull de tornada. Llavors arrenquem seves, el joc del mocador i quan ens n’adonem hi ha més de trenta nens al nostra voltant i el sol quasi ja s’ha post. Ens acomiadem d’ells entre somriures i “bye bye”. Ja de fosc pel camí, agafats de la mà, somriem tot reient per l’exercici de cor que ens han regalat aquests nens.

5 comentaris:

  1. Nois, quina bona tarda que devieu passar, oi? De totes maneres no sé si la van passar millor tots aquests nens o vosaltres recordant una infantesa que ells no podran tenir.

    ResponElimina
  2. ostres això del joc del mocador,la xarranca,caniques,arranca,seves etc etc....
    amb recorda la meva infantesa.
    tot plegat molt amotiu!!!!
    per ser vegi-leu amb aquests autobusus que i plou per dins,algun dia us cadareu tirats jajaja.......
    molts,molts,molts i molts petons la pous jejeje

    ResponElimina
  3. Carai quina tarda tan divertida,les caniques ¿com

    eran de colors?tu en tenias ana bossa plena,

    això de la xarranca ja i jugaba quant era petita,de aixo em fa molts...molts anys..je.je
    moltes abraçades i molts petons

    MERI

    ResponElimina
  4. Uau, tan sols per aquest moment caldria donar la volta al món... Preciós poder-se emportar moments com aquest i els somriures sincers d'aquesta colla de petits!!! Em feu molta enveja (sana)... i em fa molta il·lusió que grans persones com vosaltres puguin tenir aquesta oportunitat!!! Muas.

    ResponElimina
  5. Quina tarda tan meravellosa, d'aquelles que marquen en els viatges perquè t'apropen del tot a moments feliços. Estic d'acord amb en Jordi de que grans persones com vosaltres gaudeixin d'aquests moments. Els nens tenen el poder de treure't un gran somriure i el millor de tu.
    Petonets manlleuencs

    ResponElimina