KRAKOR

Ens desperta la pluja, és un dia gris que aprofitarem per viatjar de Battambang a Krakor. Plou a bots i a barrals i dins l’autobus cauen gotes d’aigua de la condensació que produeix l’humitat i l’aire acondicionat. Més que autobúsos semblen camions frigorífics del fred que hi fa dins. Arribem a Krakor i ens deixen a peu de carretera a la cruilla que porta Kompong Luong.  Ens allotgem a l’hotel 59 i després de dinar i descansar una estona, al veure que ja no plou, decidim d’anar a correr una estona i fer una mica d’exercici. El camí és de terra vermella mullada, a banda i banda “cases” de 4x3m de fusta i llauna oxidada on l’aigua i regalima. Son les llàgrimes de la de pobresa. Grans i petits ens saluden, no deuen passar-hi gaires turistes per aquí i menys caminant. Ens trobem un grup de nens jugant a caniques. Un dells ens convida a jugar. Només agafar les bales, un viatge al passat, a la sorra la plaça de Sant Boi jugant  amb en codi, en teti, l’arse, en guiti... Els nens els sorpren la manera en que llencem les bales i ens copien. Riuen, criden, aplaudeixen, salten, uau!!! L’Anna dibuixa al terra el joc aquell d’uns recuadres en forma de doble T numerats i que s’hi va tirant una pedra, llavors s’hi passa a peu coix i es recull de tornada. Llavors arrenquem seves, el joc del mocador i quan ens n’adonem hi ha més de trenta nens al nostra voltant i el sol quasi ja s’ha post. Ens acomiadem d’ells entre somriures i “bye bye”. Ja de fosc pel camí, agafats de la mà, somriem tot reient per l’exercici de cor que ens han regalat aquests nens.