UN VIATGE INTERMINABLE

Un vaixell de fusta de petit tamany ens portarà de l’Illa de Koh Tao a Suratthani en unes 8 hores de viatge. Des de terra la Núria i l’Espi ens acomiaden, ells marxen dues hores més tard en un altre vaixell en direcció a Chumphon. Bufa força vent, la mar està moguda i el fràgil vaixell es mou tremolós com un flam. A les nou de la nit comença el trepidant viatge. El vaixell te dos nivells i a cada nivell dues llargues fileres de matalassos al terra que serviran per dormir als 125 passatgers de capacitat màxima. Un al costat de l’altre com petites sardines. Sortim de port i al poc temps de camí les rialles de la gent donen pas a cares de preocupació. El vaixell salta d’una onada a l’altre mentre la flexible fusta cruixeix i els llums s’apaguen i s’encenen. Una noia vomita per una de les finestres mentre que per d’altres entren els esquitxos de les ones. Ens estirem i tanquem els ulls, intentant no marejar-nos, mentre l’Anna resa un pare nostre i promet una espelma a Lourdres de Manlleu si arribem sans i estalvis. A la una de la nit la mar calma i podem dormir i somniar amb els bonics peixos de colors que hem vists aquests dies.

Arribem a Suratthani a les 5 de la matinada on uns nois ens condueixen a l’establiment de la companyia de busos. Allà prenem un te i esperem un minibus que ens portarà fins a Hat Yai. Dormim placidament al mini bus mentre fa camí. A Hat Yai canviem de mini bus, aquest cop és més atrotinat i els seients del darrera on seiem a cada frenada salten endavant com si estiguessim al pop de les atraccions de festa major.

Creuem la frontera acomiadant-nos de Tailàndia i entrant a Malàsia de camí a Gorge Town on haviem d’agafar un bus fins a Kuala Lumpur, capital de Malàsia. Però com que arribem tard el bus ja ha sortit i hem d’esperar 6 hores, fins les 12 de la nit per poder agafar l’altre bus.

A les 12 de la nit cansats pugem al bus i en pocs minuts ja dormim abrigats amb els forros polars, portegint-nos del coi d’aire acondicionat. A la matinada una explosió ens desperta, una roda del darrera ha petat. Ens aturem per uns minuts però el xòfer decideix continuar amb una sola roda i a velocitat lenta. Passades unes hores ja clareja i el bus s’atura a un taller mecànic a canviar  la roda. Nosaltres seguim dormin i a les nou del matí quan ja entrem a Kuala Lumpur ens despertem, menjem una mica i per fi després 36 hores arribem al destí.

Nit d'insomni