VOLCÀ IJEM, L'INFERN DEL SULFUR

De les entranyes de la terra en surt, permanentment, un fum blanc que el vent remou pel perímetre del cràter, un paissatge totalment lunar com si ens trobessim en un altre planeta, deixant a estones, entre veure el llac interior d’intens blau turquesa. Amagats darrera d’una gran roca ens refugiem del fum, quan aquest es dirigeix cap a nosaltres. Tot i anar tapats amb un mocador empamat d’aigua i ulleres, no és suficient per evitar sentir la cremor del fum sulfurós a la gola i als ulls. I és que estem seguint el camí pedragós i empinat d’accés a la mina de sulfur que hi ha a l’interior del cràter. Aquest camí és realitzat diariament per desenes d’homes que amb 70 kg a l’esquena transporten en cistelles de bambú terrossos de sulfur groc de l’interior a la falda del volcà. Per aquest treball d’esclaus inhumà, els paguen 600 rúpies per kg. El que suposa un jornal de 7€ per fer dos viatges al dia, de mitjana, a l’infern del sulfur. La majoria acabaran amb problemes respiratoris, d’esquena, d’articulacions, de cames, de tot. Un d’ells ens mostra l’esquena, concretament la zona on recolza la canya de bambú. Està totalment imflamada i amb llagues, és espantós.

No ens podem imaginar la dursa d’aquesta “professió” i intentem aixecar sense èxit una càrrega de sulfur. Ens és impossible sense que ens masseguem l’esquena.

Amb els companys de Brasil, en Leo i la Paula, i els de Toledo, la Maria, la Marta i en Jose, maquíssims tots, tornem cap a Bondowoso amb jeep comentant el dia i tot el que hem pogut veure. Un cop més ens sentim afortunats, afortunats d’haver pogut pujar al volcà Ijem i d’haver baixat a l’infern del sulfur per conèixer la vida d’aquest homes que tenen la nostra total admiració per la seva fortalesa davant la vida tant dura que els ha tocat viure.

Al cim de l'Ijem

Un nou planeta...

La duresa d'un treball inhumà

Pas a pas 

Caminant amb pas ferm però lent

Olor a sulfur

la duresa d'una vida no escollida

Fent camí amb els companys