27 de set. 2011

VOLCÀ IJEM, L'INFERN DEL SULFUR

De les entranyes de la terra en surt, permanentment, un fum blanc que el vent remou pel perímetre del cràter, un paissatge totalment lunar com si ens trobessim en un altre planeta, deixant a estones, entre veure el llac interior d’intens blau turquesa. Amagats darrera d’una gran roca ens refugiem del fum, quan aquest es dirigeix cap a nosaltres. Tot i anar tapats amb un mocador empamat d’aigua i ulleres, no és suficient per evitar sentir la cremor del fum sulfurós a la gola i als ulls. I és que estem seguint el camí pedragós i empinat d’accés a la mina de sulfur que hi ha a l’interior del cràter. Aquest camí és realitzat diariament per desenes d’homes que amb 70 kg a l’esquena transporten en cistelles de bambú terrossos de sulfur groc de l’interior a la falda del volcà. Per aquest treball d’esclaus inhumà, els paguen 600 rúpies per kg. El que suposa un jornal de 7€ per fer dos viatges al dia, de mitjana, a l’infern del sulfur. La majoria acabaran amb problemes respiratoris, d’esquena, d’articulacions, de cames, de tot. Un d’ells ens mostra l’esquena, concretament la zona on recolza la canya de bambú. Està totalment imflamada i amb llagues, és espantós.

No ens podem imaginar la dursa d’aquesta “professió” i intentem aixecar sense èxit una càrrega de sulfur. Ens és impossible sense que ens masseguem l’esquena.

Amb els companys de Brasil, en Leo i la Paula, i els de Toledo, la Maria, la Marta i en Jose, maquíssims tots, tornem cap a Bondowoso amb jeep comentant el dia i tot el que hem pogut veure. Un cop més ens sentim afortunats, afortunats d’haver pogut pujar al volcà Ijem i d’haver baixat a l’infern del sulfur per conèixer la vida d’aquest homes que tenen la nostra total admiració per la seva fortalesa davant la vida tant dura que els ha tocat viure.

Al cim de l'Ijem

Un nou planeta...

La duresa d'un treball inhumà

Pas a pas 

Caminant amb pas ferm però lent

Olor a sulfur

la duresa d'una vida no escollida

Fent camí amb els companys

9 comentaris:

  1. SORT DE ANAR TAN TAPATS,, AQUESTA POBRE GENT SENSE

    RES A LA CARA I ALS ULLS, AIXÒ ES MORISE EN VIDA..

    UNA ABRAÇADA MOLT FORTA.........

    ResponElimina
  2. semble estrany que puguin aver persones treballant hem aquestes condisions!!!
    ames ames de porta 70kl. a l'esquena caminar per aquests camins tant dolents plens de pedres i hem lo que veig de cara munt.."totalment ihnuma"..
    vosaltres sou afortunats de viure tot lo que esteu vivint i nosaltres també per pogué seguir-vos hem aquest blog tant magnific que feu....
    desde Mas Pous us seguim i us estimem molt!!!!

    ResponElimina
  3. Ei parella!!! Ens heu deixat amb molt mal rotllo amb aixó últim que heu explicat i ensenyat del treball de la mina. Feia dies que no ens connectàvem i hem fet la tarda amb vosaltres resseguint el camí que heu fet pel mapa!! Ja veiem que aneu sumant experiències i companys de viatge!! Nosaltres us acompanyem des d'aquí.

    Una forta abraçada

    Angi i Gerard

    ResponElimina
  4. Ostres quins records parella!!! Jo també em vaig quedar impressionat per aquesta feina. El paisatge és impressionant sobretot quan el sol il·lumina el llac de l'interior. Veig que heu anat seguint la ruta!!!
    petonets guapos

    ResponElimina
  5. Ondia, si que sembla que estigueu en un altre planeta si!!! Apa, vaig a fer nones i a veure els gols del barça... i no correu descalços per aquí!!! Jajajaja... Muas!!!

    ResponElimina
  6. Ei guapissims!!! que tal?!!
    Per fi podem veure el vostre blog, ara que ja som fora de Gili Islands... En el paradis, ja es sap, no hi ha internet, be si que n' hi ha pero a un preus que no ens podiem "permitir"!!!! (ja sabeu de que va aixo)
    Estem en contacte, i esperem retrobar-nos en algun raco de mon, ens va encantar coincidir amb viatgers com vosaltres, pero s' ens va fer curt!!
    Moltes gracies per recordar-vos de l aniversari d' en Joan!!!
    Felicitats pel blog i a reveure!!!
    Joan i Esther

    ResponElimina
  7. Meri i Cuca, és cert, a aquesta gent els ha tocat viure una vida molt dura, i nosaltres encara a vegades ens queixem...

    Carme i Lluís, sisii ens hem de sentir tots afortunats de la sort que tenim, i sobretot de tenir-nos uns als altres!

    Amics Gerard i Angi, mil i mil gràcies per seguir viatjant amb nosaltres!Dia a dia vivim experiències i som coneixadors de grans maravelles del món però alhora d'històries tant dures com les mines de sofre de Ijem.

    Pimpiiii!!! Seguim les recomanacions, et portem com a guia dins l'Ipod. Petonet

    Upppps!!!Jordi!!!doncs nosaltres també varem gaudir dels gols del Barça, acompanyats per el vigilant de l'hostal i estirats amb unes mantes al terra.

    Joan i Esther!Sisisi que sabem què és això de no poder-s'ho permitir!!jaja...que fort!El sentiment és mutu, els nostres viatges varen crusar-se i esperem que tornint a trobar-se, seguim en contacte!

    I de nou, mil gràcies per seguir viatjant! Molts petons per a tots aquells que ens lleguiu!

    ResponElimina
  8. Benvolguts,
    Anem seguin les vostres aventures per aquest recò del món, des de les maravelles més increibles de la natura, i els temples a les espectaculats imatges dels volcans, només fa pena el treball tan terrible d'aquest homes.Veiem que cada vegada esteu més a prop del Pacific i les seves illes, bon viatge.
    Petons.
    Cati i Jaume

    ResponElimina
  9. Hola famíla,
    Deixeu un racó de món per veure, eh!!!
    És impresionant tot el què ensenyeu.
    Gaudiu-ne tant com pogueu.
    Records.
    Pau P.C.

    ResponElimina