SEPILOK – RAINFOREST

Viatgem fins a la zona est de Sabah amb un autobús carregat de Malasians. Curves i més curves, frenades per culpa d’algun accident de la carretera i una conducció poc fina del xòfer, fant que una jove malasiana se li regiri l’estomac fins al punt de vomitar una vegada rera l’altre.

Enmig d’ells coneixem la Linda de Finlàndia, riallera i una mica esbojarrada, ens recomana un lloc per dormir a Sepilok, així que baixem a peu de carretera i ens arribem fins el B&B (bed and breakfast) on ens allotjem.  

La regió acull una interessant caminada enmig de la Rainforest de Sepilok. De mica en mica ens endinsem a la selva, primer de tot observant les inmensitat dels arbres des d’uns miradors i plataformes, i a mesura que abança la tarda decendim fins als peus d’aquests, on les lianes, les branques i les fulles dels arbres dansen al ritma del vent i de la música del can de tots i cada un dels ocells que hi viuen. El sol es comença a pondre m’entre ens regala precioses imatges d’un cel blau i rogenc... i on de sobte, el soroll i el moviment d’una de les branques d’un dels arbres més alts ens eclipse la mirada i l’atenció, observant una petita bestiola enfilant-se ràpidament fins al punt més alt on des d’allí i sense dubtar-ho ni un moment es llança estenen les seves inmenses ales deixant-se caure enmig de la seva...i nosaltres amb uns ulls com taronges, cridem... mira, mira, uaaaaaaaaaaaa!!!! Només han estat cinc segons però amb el cor a tota velocitat i la pell de gallina ens despedim d’una magnífica tarda selvàtica. 

Abres que ho diuen tot

I em sento petita petita...

als peus d'un arbre milenari... quin respecte.

Agafat a ell, amb el seu permís

La "jane" de la selva

Esquirol volador

I mentre contemplavem la posta de sol, ens vàrem adonar que en aquell instant l'univers dibuixava per nosaltres