ORANGUTANTS

A Sepilok, s’hi troba un dels tres centres de recuperació del món on avui en dia encara hi viuen uns 200 Orangutants. Tot i això s’estima que en 10 anys els orangutans hauran desaparegut de les selves. Oranguatan en la llengua d’Indonèsia signifiva “l’home de la Selva” i el 97% del seu genoma és igual al de l’home. Viuen a les selves de Borneo i de Sumatra i actualment es troben seriosament amenaçats per la desforastació imparable de la Selva, amb l’objectiu de plantar palmeres i obtenir el preuat oli de palma, utilitzat en la producció d’aliments refinats i biocombustible.

Des de la finestra de l’autobús i durant 8 hores (mils d’hactareas), tot el que ens allargava la vista eren les plantacions de palmeres. Un desert de color verd ja que apart de les palmeres, sota les seves copes no hi viu res. La desforastació de la selva provoca la desaparació de tot un equilibri ecològic, una diversitat, una fauna, etc. Mentre es desforesta desapareixen mils d’espècies, moltes d’elles encara per descobrir, i que qui sap, s’hi en elles, hi podria haver l’extracte per curar malalties avui per avui incurables.

Però us direu, gràcies a l’oli de palma la gent pot treballar. En part si, però resulta que els treballadors dels Palmars no són Malaïs sinó Filipins. Una mà d’obra més barata i explotable.

El centre de rehabilitació obra les portes dos cops al dia, just a les hores de menjar. Caminem per una passarel·la de fusta que ens condueix fins al davant d’una tarima, on els encarregats del centre hi porten fruita. Només cal esperar una estona, quan enmig de la verdor de la selva apareix ell, un orangutant d’uns 15 anys, s’enfila escales amunt, tranquilament i amb la mirada fixa cap a nosaltres. El moment és màgic i divertit, la seva cara, la seva mirada, els seus moviments més humans impossible, tot rascan-se l’esquena, movent-se amb una calma que transmet pau i felicitat.

Més tard, un de petit ens bé a visitar, penjat per una de les cordes, adoptant postures impensables mentres gaudeix d’un dels millors àpats, els platans. I aquí no s’acaba, just sortint del parc, l’orangutan fa de les seves, enfilat a una teulada es deixa caure tot rodolant pendent avall, i aquí l’home s’enfada, i un dels guardes el fa baixar tot donant-li la mà i porant-lo a casa seva, enmig de la selva.

I el dia s’acaba, i què millor que una bona cervesa, regal de la casa per a poder brindar i dir, feliç dia Catalans i Catalanes.

Entrada del Parc

Camí a l'extinció dels orangutans.

Serp descansant en un arbre

L'home de la selva

L'home de la selva

L'home de la selva

L'home de la selva

l'equilibrista...és possible?

L'home de la selva

mmm que booooooo

Soc un pallasso...

Quina mirada

Cap a casa trepella

tots per mi... tots per mi

L'home de la selva

Mirada trista

L'orangutan i l'orangutana

Quasi a tocar...

Jo també...

Linda, Anna i Cèsar