A Sepilok, s’hi troba un dels tres centres de recuperació del món on avui en dia encara hi viuen uns 200 Orangutants. Tot i això s’estima que en 10 anys els orangutans hauran desaparegut de les selves. Oranguatan en la llengua d’Indonèsia signifiva “l’home de la Selva” i el 97% del seu genoma és igual al de l’home. Viuen a les selves de Borneo i de Sumatra i actualment es troben seriosament amenaçats per la desforastació imparable de la Selva, amb l’objectiu de plantar palmeres i obtenir el preuat oli de palma, utilitzat en la producció d’aliments refinats i biocombustible.
Des de la finestra de l’autobús i durant 8 hores (mils d’hactareas), tot el que ens allargava la vista eren les plantacions de palmeres. Un desert de color verd ja que apart de les palmeres, sota les seves copes no hi viu res. La desforastació de la selva provoca la desaparació de tot un equilibri ecològic, una diversitat, una fauna, etc. Mentre es desforesta desapareixen mils d’espècies, moltes d’elles encara per descobrir, i que qui sap, s’hi en elles, hi podria haver l’extracte per curar malalties avui per avui incurables.
Però us direu, gràcies a l’oli de palma la gent pot treballar. En part si, però resulta que els treballadors dels Palmars no són Malaïs sinó Filipins. Una mà d’obra més barata i explotable.
El centre de rehabilitació obra les portes dos cops al dia, just a les hores de menjar. Caminem per una passarel·la de fusta que ens condueix fins al davant d’una tarima, on els encarregats del centre hi porten fruita. Només cal esperar una estona, quan enmig de la verdor de la selva apareix ell, un orangutant d’uns 15 anys, s’enfila escales amunt, tranquilament i amb la mirada fixa cap a nosaltres. El moment és màgic i divertit, la seva cara, la seva mirada, els seus moviments més humans impossible, tot rascan-se l’esquena, movent-se amb una calma que transmet pau i felicitat.
Més tard, un de petit ens bé a visitar, penjat per una de les cordes, adoptant postures impensables mentres gaudeix d’un dels millors àpats, els platans. I aquí no s’acaba, just sortint del parc, l’orangutan fa de les seves, enfilat a una teulada es deixa caure tot rodolant pendent avall, i aquí l’home s’enfada, i un dels guardes el fa baixar tot donant-li la mà i porant-lo a casa seva, enmig de la selva.
I el dia s’acaba, i què millor que una bona cervesa, regal de la casa per a poder brindar i dir, feliç dia Catalans i Catalanes.
|
Entrada del Parc |
|
Camí a l'extinció dels orangutans. |
|
Serp descansant en un arbre |
|
L'home de la selva |
|
L'home de la selva |
|
L'home de la selva |
|
L'home de la selva |
|
l'equilibrista...és possible? |
|
L'home de la selva |
|
mmm que booooooo |
|
Soc un pallasso... |
|
Quina mirada |
|
Cap a casa trepella |
|
tots per mi... tots per mi |
|
L'home de la selva |
|
Mirada trista |
|
L'orangutan i l'orangutana |
|
Quasi a tocar... |
|
Jo també... |
|
Linda, Anna i Cèsar |
DE MICA EN MICA ENS O CARREGEM TOT,AQUESTES
ResponEliminaBESTIOLAS ¿QUE FARAN SENSE EL SEU LLOC ON AN
VISCUT SEMPRE????? DE TOTAS FORMAS SON UNS GRANS
TRAPEZISTAS!!!! UNA ABRASSADA MOLT FORTA
l'orangutant i l'orangutana estan molt guapos,però son uns privilegiats
ResponEliminaja que jo crec que tots tindrien de anar vestits iguals jajajaj!!!.bromes a part!!!
aquesta serp també la vau veura???
des-de Mas Pous us estimem molt.
Mames i papes!!!sou els nostres fans números 1!!! Ens sentim molt afortunats de poder gaudir de totes aquestes aventures!! En quan a la serp sisi la varem tenir a pocs metres sobre el nostre CAP!! Un immens petó nosaltres també us estimem!!!
ResponEliminaHola gent, què divertit devia ser veure'ls tan a prop. M'ha agradat molt el significat d'orangutà, és ben bé que les llengües de cada país són riques i reflecteixen la realitat de cada indret. Una abraçada, Kas, Lluc, Anna i Bruna
ResponEliminaBenvolguts Anna i Cesar, Sovint anem seguin les vostres aventures per aquestes selves del mon, tan llunyanes però a l'hora tan properes, amb aquest personatges amb perill d'extinció, que recordan tan els nostres predecesors; però ull amb aquestes serps verdes que foten molt mala pinta!1. sigueu feliços i sobre tot cuide-vos molt.
ResponEliminaUna abaraçada.
Cati i Jaume.
Quina pena que ens carreguem el món d'aquesta manera... és ben be que parlem molt i no fem res al respecte!!!
ResponEliminaDe totes maneres, haig de dir que durant aquests últims mesos m'ha semblat veure algun orangutà corrent per la comarca, pot ser que s'hagi escapat de la selva. Ja estaré alerta!!! je,je
Quina envenja "sana" que em feu... Disfruteu al màxim de tot això que d'aquí uns anys no sabem pas com estarà tot plegat!
Una forta abraçada,
Gemma
Hola home i dona de la selva!!! Si, sóc jo, el perdut... ara feia dies que no escrivia, però no per això no us seguia!!! Jejeje... La feina s'acumula i... un ja no és un xaval!!!
ResponEliminaQuina llàstima, dels errors passats mai no aprenem. Tenen un gran tresor i no saben que si el perden encara veuran els ingressos més reduïts. Durants els anys 50 i 60 i encara avui en dia ens varen carregar la costa catalana en favor del turisme. Quin turisme? el de borratxera i baix cost. Som humans i sempre ensopaguem amb la mateixa pedra dues vegades. Segur que els orangutans no ho fan.
ResponEliminaPM