YOJAKARTA

Decidim no fer cap més nit a Jakarta, així que viatgem de nit, 11 hores dins un vagó de tren de 1era classe amb aire acondicionat, una manta i bona nit. Arribem a la ciutat de Yojakarta just quan es fa de dia. Busquem allotjament amb els 20 kilos a l’esquena al mateix temps que veiem el despertar de la gent, els nens anant a l’escola, els primers cotxes per els carrers, i finalment ens allotjem al conegut Anda Losmen. Mentre ens netegen l’habitació esmorzem el restaurant “Mi casa es tu casa”, on la carta inclou un apartat de “Comida española”; gaspatxo, truita de patates, patates amb all i oli, pilotilles, etc.

L’any demà decidim visitar dos dels temples que fan d’aquesta ciutat un punt turístic obligat, l’inmens temple budista Borobudur considerat l’estupa més gran del món, i el temple Hindú del segle IX, Prambanan, que ens recorda als temples de Khajuraho a la Índia, però en estat més ruinós. Enfilats amb una moto recorrem un total de 150 kilòmetres, entre carreteres transitades per un gran nombre de motos i cotxes.

Un cop més el Barça ens apropa als habitants de l’illa. Un senyor assentat a l’entrada d’un quiosc llegeix la notícia del 8 a 0 del Barça – Osasuna. Ens aturem i començem a parlar amb ell, poca estona després ens recomana un bon lloc per dinar, econòmic i autèntic, el mig del mercat, amb una parada ens serveixen el Gado-gado; arròs, ou dur i verdures, tot barrejat amb una salsa de cacauets amb una mica de xili i unes patates, un plat boníssim i només per 65 cèntims d’euro. 

Interior del Sultan Palace

Menú del dia, per 8000 Rp, uns 67cèntims d'Euro

Borobudur temple

Això passa per ser turista

Borobudur temple i les seves mini estupes

Panicot, panicot...

Temple hindú Prambanan

Ens despedim del sol