Arribem a la ciutat de Labuan Bajo de nit, un carrer principal ens condueix fins l’hostal on allí a peu de mar ens allotgem. Un poble pesquer situat a la costa occidental de l’illa de Flores, convertit en els ultims anys en l’epicentre del turisme decidit a explorar les illes de Rinca i Komodo amb la finalitat de poder descobrir els anomenats Dragons de Komodo, o cocodrils de terra. Aquesta especie és el llangardaix més gran del món, amb una longitud mitja de dos a tres metres i uns 70 kilos de pes.
De bon matí, juntament amb en Simon d’Alemania i en Ily d’Estonia, ens embarquem amb la tripulació d’un baixell que ens condueix durant dues hores pel mar de Flores, enmig de petites illes alguns d’elles plenes de vegatació, d’altres totalment pelades fins arribar als peus de la illa de Rinca. Una illa totalment deshabitada per l’home, amb una vegetació de palmeres gegants, rius que en època seca estant totalment buits i amb l’especialitat d’allotjar centenars de Dragons, búfales, alguns monos i aus característiques de la zona. Amb les espatlles cobertes per dos “rangers” i les seves forques de fusta, ens endinsem a l’illa, tot caminant a un pas lleuger en busca d’aquestes petites bestioles.
La sort ens somriu, hi avui ha ha “Dragon party” (festa dels dragons). Trobem una búfala morta, que està sent engolida de forma ràpida per una 13ena de Dragons. Grans i petits disfruten d’una bacanal tot mossegant l’interior de la búfala, que just quan arribem ja quasibé en queda només mitja. És realment espectacular, a uns 5 metres de distància observem com s’apiloten uns sobre els altres, per aconseguir el millor tros de carn.
Acabem el dia a una de les platges de sorra blanca, on fem snorkel i gaudim, fent jocs i endevinalles, mentre veiem caure el dia.
 |
| Labuan Bajo |
 |
| L'illa de Rinca |
 |
| Uns tant grans i d'altres tant petits |
 |
| En búsca dels Dragons |
 |
| Però quins tres Rangers tant guapos...però jo em quedo amb el del mig |
 |
| Disfrutant del menú del dia |
 |
| Dragó de Komodo |
 |
| Mascle i famella |
 |
| A pas lleuger, en direcció a la búfala morta |
 |
| un petit paradís |
 |
| Un bon grup per un bonic dia |
UF QUINES BESTIOLAS TAN GRANS,UNA MOSEGADA DE ELLAS ET DEIXA MANCO,AQUETS RANGES SON UNA MICA
ResponEliminaSENSILLS, NOSE, NOSE SI US PROTEGIAN GAIRE........
EL POBLET PESQUER,MOLT GUAPO......
PETONASOS
Provant...
ResponEliminaHola parella!!
ResponEliminaSóm la Tamara i en Jordi( jo sóc d'osona com vosaltres crec). Aquest dimecres comença la nostre aventura, el 12-10-11 marxem cap a Brasil...qui sap si ens creuerem per aquest móns!!
Tenim un blog: "el mundo a sorbitos" i vosaltres ja formeu part d'ell.
Bon viatge!!
Res, no són pas gaire més grossos qjue les sargantanes de la Plana no? Jajajaja... Jo de vosaltres no m'estiraria a fer la becaina gaire aprop d'aquests bitxets tan famèlics...
ResponEliminaContinuant provant... tenim problemes per penjar un comentari!
ResponEliminaholaaaaaaaaaaaa!!!!
ResponEliminaen Xevi cosi es un crac!!!!!
arè ja puc inviar comentaris oleole jajajaja
la foto de la plaija sous veu molt contens,hem respecta als dragons ja us vaix comentar que son espectacolars!!!
bueno fins que sem torni espatllà ja us podré fer comentaris
molts,molts petons us estimo
hola parella ara estic provan a veure si em va be per enviar comentaris, pero de totes maneres veig que aneu seguin molt be, i exploran nous mons, tot lo que envio molt bonic. ahir varem fer una sortida a las roques encantades amb els teus pares i tiets i va ser un dia molt rodo ja veureu fotos ......... molts petons i endavant.
ResponEliminaBenvolguts,
ResponEliminaEl viatge somniat per la Cati i jo l'esteu fent, Indonesia , la Illa de Flores , els dragons gegants de Komodo, quina enveja!!, però encara no renunciem e fer.ho, sinó en aquesta vida serà la propera, de moment us anirem controlant per si de cas.
Una abraçada,
Cati i Jaume.
Que tal nois, pel que anem veien per aquest blog esteu veien i vivin coses espectaculars, desde qui vic asentats al sofa es beu molt macu, ara a mi particularment ser aqui tant aprop de aquestas bestiotas amb feria una mica de por. per el que es veuen a les fotos son una mique mes grans que un retulinet. de totes maneres a vosaltres sus veu molt be. seguiu disfrutant d'aquesta aventura, que per el k emb anat veien eu estat a llocs increibles i molt guapos. un petonet hi habiam s'hi algun dia us pillo per skype.
ResponEliminaUi quines sargantanes més grosses!!!!, diu la Gina. La veritat és que aquest mascle tant d'aprop fa una mica de respecte. Però semblen prou pacífics. No us confieu amb aquests rèptils però i compte quan arribeu a Austràlia. No us confongueu que allà em sembla que els cocodrils no són tan enrotllats, jeje
ResponEliminaApa, una abraçada i seguim les vostres aventures
Gina, Marta i Xevi
Prenem nota per anar a conèixer aquests dracs... són petits, no?? jejeje....
ResponEliminaUna abraçada parella!
Nita només hagués faltat que a aquestes alçades haguéssis triat algun del cantó, jejejeje. Jo també em quedo amb el del mig. Quina por aquestes bestioles, ataquen als humans? Hi ha hagut algun mort? Bé ara que ja els heu vist et puc fer aquestes preguntes. Sens dubte jo em quedo amb la part final del dia, ja saps com m'agrada la platgeta i aquests paradisíaques encara més.
ResponEliminaPdM
David
Chicos seguimos su blog paso a paso!!!
ResponEliminaNos alegramos mucho de que la sigan pasando bien y ojala nos encontremos otra vez en alguna parte del mundo... quien dice en Australia!!!
Saludos para los dos!!!
Juan y Dani de Argentina.