Arribem a Moni, l’autobús ens deixa a peu de carretera, i com sempre ens toca buscar allotjament. Barat, barat, acabem al “Maria Inn”, és aquí quan ens donem compte que dormir en llocs barats a vegades té com a consequència; molts mosquits a l’habitació, una porta que no tanca, un lavabo que no desaigüa, un forat a la paret del lavabo que permet fer el tafaner a un jove espavilat mentres una fa pipi, etc.
Un cop instal·lats ens donem compte que el moneder està practicament buit, és hora de treure diners, però resulta que a Moni no hi ha n’hi bancs, ni llocs de canvi, re de re. Un mercat just al centre del poble, i un carrer principal on hi ha dos o tres restaurants, alguns hotels i poca cosa més. Coincidim amb dues noies americanes, amb elles fem el canvi de moneda, i més tard ens retrobem amb els amics viatgers, en Joan i l’Esther. Passem la tarda amb ells i una colla més. L’any demà al matí just a les 4 ens retrobem de nou, una bemo ens puja fins als peus del Kelimutu National Park. Mig adormits caminem fins al Inspiration Point, des d’on veiem despertar el dia, al mateix moment que ens donem compte del maravellós secret que amaga el Kelimutu. Es tracta de 3 cràters plens d’aigua. Tres llacs cada un d’ells d’un color diferent. Un de negra que de bon matí està tapat per una densa boira, estil la plana de Vic, l’altre d’un blau-verd turquesa brillant quan el sol de migdia l’il·lumina i finalment el tercer, més petit, d’un blau intens. Aquest últim segons ens diuen pot canviar de color, entre marró, xocolata, vermell. I és que el Kelimutu, per els locals de la zona, és un lloc sagrat on s’hi reuneixen els esperits.
|
Somrient al llac negre |
|
Mirant la sortida del sol |
|
fent-se de dia |
|
Uaaaaau |
|
Blau turquesa |
Fantàstic!!! no hi ha paraules, bé sí! per dir que ara mateix agafaria un vol i em plantaria aquí amb vosaltres per gaudir d'aquests paisatges tant bonics! Gràcies per compartir amb nosaltres aquests llocs tan increïbles!
ResponEliminaUna forta abraçada,
Gemma
GUAI MOLT GUAI, QUE SE SENT AL SIM DE LES MUNTANYES,AMB AQUETS BLAUS TAN INTENS...
ResponEliminaJA VEIG QUE ESTEU ACOMPAÑATS PER MOLTA GENT DE
ARREU DEL MÓN.
MOLTS,MOLTS,MOLTS PETONS.
No m'estranya que per ells sigui un lloc sagrat. Què deuen amagar aquestes aigües? Per un moment m'ha recordat el volcà de Java, aquests colors són impressionants. Veig que hereu una bona colla mirant la sortida del sol, veure el despertar del dia en aquest indret ha de ser increïble.
ResponEliminaPM
preciós cada vegada veieu coses mes increibles..
ResponEliminaveura aquest llacs dins aquestes muntanyes a de ser una passada.
aquest de color negre es aigüa???
estic molt contenta de veu-ros tan somrients
us estimo muaaaa!!!
Guau! Quina passada! És increïble!!!!!!!!!
ResponEliminaSalarich
Que xuluuuuuuuuuu... Quins canvis de paisatges que esteu vivint no? Sort que us aneu trobant altres viatgers... pel que sembla, hi ha moltes persones que estan fent el mateix que vosaltres!!! Jajajaja... T'espien mentre fas pipí Pous??? Jajajaja...
ResponElimina