Plana i poc transitada, la ciutat de Invercargil amb poc menys de 50.000 habitants és la capital de la regió de Southland. No cal passejar gaire per els carrers, per donar-se compte de la poca activitat d’aquests habitants.
Aquí fem la primera visita a un museu i galeria d’art maorí, on descobrim de mica en mica la història dels maorís, que més endavant us explicarem. A més a més, i aprofitant el dia de pluja, descobrim uns petits llangardaixos, coneguts com a “dinosaures” en perill d’extinció, amagats darrera unes grans vidrieres.
|
Arquitectura d'Invercargill |
|
Art Maorí |
|
Petits dinusaures amb cara de pocs amics |
|
Deixem la tempesta enrera... |
Entrada calenteta, calenteta, no? Aquest matí no hi era i quan hem arribat de l'excursió vet aquí una de nova. A vegades els dies de pluja permeten poder descobrir petits tresors amagats en museus. Per cert heu pogut veure el barça? Ja en tenim una més, us heu passejat amb la samarreta?
ResponEliminaJo avui he passat un fred increïble, amb neu, vent i sota zero, però ha volgut molt la pena l'excursió per la costa de Boston.
PdEEUU
QUÉ FAN LA GENT,ESQUEDEN A CASA? ¿NO SON GAIRE
ResponEliminaSOCIABLES?? EL LLANGARDAIX SI QUE FA CARA DE
EMPREÑAT¡¡¡DEU SER PER QUÉ PLOU......
EL CEL ESTA MOLT AMENAÇADOR¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
PETONASOS
Hola guapos, avui hem rebut la vostra postal, ostres quans de xais si el cunyat de tavernoles les veu igual us ve a fer una visita. encara que no escribim massas comentaris desde qui vic seguim les vostres aventuras a traves de aquest blog tan fantastic i aquestas increibles i guapissimas fotos. de veritat que us ho correu molt. i esteu veien coses realment guapes. en cuan el dinar de nadal ja saps que us trobarem a falta.pero el any que be no i tindreu cap escusa, o sigui que ja podeu comensar a entrenar la veu per que ja saps Anna que i han llocs que es crida una miqueta tot dinan, je je. pero segur que el dia que totom estigui calladet u trobarem a falta. un peto molt gran i que tingeu molt bones festes. depart de tots cuatre. fins aviat.guapissim!!!!!!
ResponEliminaJajajajaja.. veig que les postals de xais són tot un recurs turístic!!! Pani i Anna, aquí són moplt típics els tatoos de maoris... us en fareu un? Pani, per quan un vídeo mentre balles el Haka? Vaaaaaaaaaaa... assaja una miqueta que aquí la única que la balla és l'Anna (sardana). Muakis i naniiiiiiiiiiiiit!!!
ResponEliminaEiiiiiii.... nosaltres també tenim postal,molt guapa i molt emotiva,"gracies"
ResponEliminaostres!! mai m'hagués imaginat que la llane de les tèrmiques sortisin dels xais de Nova Zelanda.
aquesta tempesta deuria ser vastan dura no??
molts,molts petons us estimem M.Pous