OAXACA

Oaxaca és la capital de l’estat al qual li dona nom, te una població de 256.848 habitants i fou fundada pels Aztecas sobre l’any 1487. Més tard en la colonització Espanyola la ciutat s’anomenà Antequera però un cop aconseguida l’independència va recuperar el nom original.

La ciutat s’ordena en una quadrícula a partir de la plaça principal que a Mèxic anomenen zócalo i que sol ser el centre neuràlgic de la ciutat. És per aquest motiu que quan arribem a les ciutats que visitem procurem trobar un allotjament proper al Zócalo. Ens vàrem allotjar a quatre “cuadras” (carrers) del centre, al Bed & Brekfast Paulina. Un lloc molt recomenable ubicat en un edifici d’estil colonial rehabilitat amb molta llum, net, i un esmorzar deliciós.

Passejar pels carrers d’Oaxaca és tot un plaer per la vista degut a la llum i color de les façanes dels edificis colonials, la majoria amb patis interiors molt ben cuidats. En ells s’hi troben gran quantitat de galeries d’art, restaurants i cafeteries molt acollidores. També hi ha vairetat de museus i nosaltres vàrem escollir visitar el museu d’Oaxaca al costat de l’esglesia de Santo Domingo, on ens hi vàrem passar 3 hores descobrint l’història de la ciutat marcada, com en la majoria de llocs que hem visitat, per la salvatge colonització Espanyola.

L’última tarda de diumenge abans de marxar la vàrem passar al zócalo, on la plaça estava completament plena de gent. Uns passejant, d’altres venent papas o chicharrones, gelats, globos, roba, uns fent-se netejar les sabates, altres tocant música, uns manifestant-se contra el govern. I així, asseguts en una terrassa vàrem veure passar la vida dels Oaxaquenys.

Santo Domingo

Interior de Santo Domingo

Carrers d'Oaxaca

Claustre de Santo Domingo

Llums i ombres

Ombres i llums

Globos davant l'esglesia

colors i globos

netejant les sabates de l'home mentre ella llegeix el diari

De nit a Oaxaca

Amb barret mexicà i una Margarita amb Tequila

Quina pinta... si et veiés ta mare

Els colors d'Oaxaca