La gran capital de la Índia, amb més de 12.800.000 habitants, dividida en dues petites grans ciutats, la nova Delhi i la vella Delhi. Ens allotgem en el conegut barri de Paharganj, en una petita habitació amb televisió que ens permet vibrar un cop més amb el joc del Barça i el 0-2 davant un Madrid apagat. A fora el carrer principal ple de petits comerços un al costat de l'altre sense un espai per una respiració i pausa. La multitud de turistes fent les seves ultimes compres i la gran quantitat de comerciants fan d'aquesta zona un autèntic caos.
Ens traslladem amunt i avall de la ciutat mitjançant el metro, passejam per el conegut Red Fort, intentem accedir a la majestuosa Jama Masjid, la major mesquita de la Índia i visitem la Gandhi Smriti, homenatge al reconegut Mahatma Gandhi, mostrant els seus últims passos en forma de petjades enmig del ciment, que et condueixen al punt on va ser assassinat per un fanàtic hindú. Finalment visitem a una família que vam conèixer al sud de la Índia. Una casa enmig d'una urbanització vigilada és on viuen l'Archana Sarrawgi, el seu marit i les seves dues filles Rashika i Tarunima. Ens acullen amb les portes obertes, ens ofereixen te, fruita i dolços mentre compartim una agradable estona. Els ensenyem què son les sardanes, qui és la colla Encís de Manlleu, els castellers, les creacions d'en Gaudí, i mitjançant el google earth els mostrem el poble de Sant Boi de Lluçanès.
|
Museu Mahatma Ghandi |
|
El dia despres del 0-2 |
|
Caotics carrers de la ciutat de Delhi |
|
Prenent el chai |
|
Enfilats a les bastides de bambu |
Jajajajaja... Cèsar Panicot, ambaixador de Sant Boi de Lluçanès a l'Índia, això ja és "lo más de lo más"!!! Jajajajaja...
ResponEliminaAquestes bastides passen la ISO, la UNE i tot lo que se'ls posi per davant!!!
golin caminar per aquests carres a de ser molt difícil i a la vagada perillós
ResponEliminavigileu no us atropellin jaja!!!!
molts petons
mamiiii
Això està molt i molt bé que els ensenyeu què són les sardanes i qui és la colla Encís!
ResponEliminaUn petó guapíssims i ja veig que us ho esteu passant d'allò més bé!
Guerau i Imma
madre mia!!! y yo tenía miedo de conducir por Madrid!!!! allí deben tomarse la vida con más tranquilidad, porque con tal embotellamiento, tienes que salir de casa 3 horas antes para llegar a tu destino!!! qué paciencia de santos deben tener en la India!!!! Marina Delgado
ResponEliminaAnna, no els hi vas ensenyar Manlleu i el riu Ter? I la plaça? jejejeje. Segur que us deuríeu emocionar d'alló més mirant pel Google earth la vostra terra.
ResponEliminaPetonets guapos
Hola Anna i companyia, soc la Mercè (del forn de la Ronda Camprodon, tot i que ara ja no hi soc)quina passada de viatge que esteu fent,eh? jo us vaig seguint tot sovint, i ara m'he decidit a enviar-vos un missatge.
ResponEliminaMolta salut i sort,