Son les 8 del matí, un bon esmorzar i direcció a la gasolinera, sisi... omplim el dipòsit de la moto que hem llogat i la carretera ens espera. Una conducció suau i prodent en mans del trialer Cèsar Panicot ens permet disfrutar d’uns paisatges increibles, zones totalment desèrtiques, muntanyes àrides, vent i pols. A mesura que ens enfilem, la neu s’acosta als nostres peus, fins arribar al pas transitable de Chang La a 5.360m d’altitud. Un tè calent ens escalfa el cos i ens dona energia per seguir el camí. Encara ens queden 70km de carreteres estretes sense esfaltar. Ens apropem a la vall on la vegetació comença a notar-se, enmig de les muntanyes que ens segueixen al llarg del trajecte.
De cop un animal a peu de carretera comença a correr, s’espanta i s’allunya una mica, es para i ens observa fixament... és blanc, gris, i gran... és un llop!! Espectacular, la pell de gallina! Continuem el camí gaudint de la natura, a la vall la temperatura és agradable. De fons el llac es deixa veure, després de 5 hores arribem als peus del Pangong Lake, amb una extansió de més de 130km de longitud fent frontera amb el Tibet.
Aigues tranquiles, salubres (alt contingut en sals minerals), enmarcades per inmenses muntanyes fan d’aquesta zona un lloc especial i màgic. Dinem al camp base dels militars, una mica de pasta i un te i de nou sobre la moto en direcció a Leh. La tornada es fa llarga i dura. Un total de 300km a més de 3.500m d’altitud, per carreteres inòspites, però acompanyats per un dels millors paissatges que mai haguessim imaginat.
 |
| 5.360 metres... UAU! |
 |
| Paissatges àrids |
 |
| Moteraaaaa |
 |
| De fons el Pangong Lake |
 |
| Banderoles tibetanes amb un fons impresionant |
 |
| Valls a Ladakh |
 |
| Fent camí |
QUINS MOTEROS ESTEU FETS,EN AQUETS CAMINS DE
ResponEliminaCARR0S¿ US ENTRENEU PER FER TRIAL?.
QUIN PAISSATGE TAN ÀRID AQUI NO I SURT CAP FLOR.
UN PETONAS
nens!!! quina pooo per aquests monts de deu tant solitaris i amb llops inclosos.
ResponEliminamai em agues pensat que l'Anna fos tant valenta jajaja.
arè que jo amb una bona moto i un bon company motero també i aniria jejeje.......
molts petons guapos us estimo.. ivanna
Però quins moteros tan guapos!!! A quina temperatura esteu??? Aquí ja fa caloreta i ja he començat la temporada de platja. Demà farem un chiringuito amb la Mireia.
ResponEliminaLa veritat es que les fotos són increïbles!!!El paisatge espectacular. Quan li ensenyi amb en Ray segur que s'apunta.
Petonets manlleuencs
Moteros al 100%!!!tota una gran experiència, amb una mica de mal el cul i una mica de fred en alguns punts..però la temperatura en aquests mons no la sabem, de dia calor i de nit una mica de fresca.
ResponEliminaSort que el conductor de la moto té moooooooolta experiència, sinó el RAC ens hauria hagut de venir a buscar al Pangog Lake.
Petonets per tots.
Perquè no oblideu els vostres orígens, i dedicat al vostre acompanyant de viatge (canis lupus!!! jajaja...), us adjunto un conte:
ResponEliminaHi havia una vegada un petit pastor que es passava molt de temps cuidant de les seves ovelles i, com que a vegades s'avorria veient-les pasturar, molts cops s'empescava coses per a divertir-se.
Un dia, va decidir que seria una bona pensada divertir-se a costa de la gent del poble que hi havia per allà a la vora. S'hi va acostar i va començar a cridar:
-Socors! el llop! que ve el llop!
Els vilatans, van agafar el que tenien a mà i corrents van anar a ajudar el pobre pastor que demanava auxili, però quan van arribar allà, es van adonar que tot havia estat un broma pesada del pastor. I es van enfadar, i molt!
Quan ja els vilatans se n'anaven, al pastor li va fer tanta gràcia la broma que va pensar en repetir-la. I quan els vilatans ja eren prou lluny, va tornar a cridar
- Socors! el llop! que ve el llop!
Els vilatans, en tornar-lo a sentir, van començar a córrer un altre cop cap on era el noi per auxiliar-lo, pensant que, aquest cop si, s'havia presentat el llop i realment necessitava de la seva ajuda.
Però en arribar on era el pastor, van veure'l per terra, rient de veure als vilatans còrrer armats amb el que van trobar. Els vilatans, aquest cop es van enfadar encara més. I se'n van anar.
L'endemà, el pastor va tornar a pasturar amb les ovelles al mateix camp. Encara reia quan recordava còrrer als vilatans. Però no va comptar amb que aquell dia si que va veure acostar-se el llop. La por li va enviar el cos. En veure que s'acostava cada cop més, va començar a cridar
- Socors! el llop! que ve el llop! que se'm menjarà totes les ovelles! Auxili!
Però els vilatans, escarmentats del que havia passat el dia anterior, no en van fer cas.
El pastor va veure com el llop ja estava apunt de llançar-se sobre les seves ovelles, i cridava cada cop més desesperat! -Socors! El llop! el llop! - però els vilatans en van continuar sense fer cas.
I va ser així com va veure, impotent, com el llop es llançava sobre les seves ovelles, ferint-ne unes quantes i enduent-se'n una per menjar.