LA ÍNDIA

La Índia és un món dins del món i t’atrapa. La ïndia és la seva gent, el somriure dels nens, és la calor insuportable, és el picant dels seus menjars, és el tren i les seves llargues distàncies, són els seus temples i monuments, l’Hinduiesmes i el Budisme, El color  viu dels saris i els punjavis de les dones, són els ulls de la gent, negres i profunds com la seva història. És el te i el cricket, són els autobusos plens de gent, les estacions plenes de gent, els carrers plens de gent. Son les milers i milers de botiguetes a tot arreu, son els ritchaws grogs i negres, són les vaques al mig dels carrers, les olors fortes de tot tipus. Són els seus rius, els paissatges, els backwaters, les muntanyes, la pols i l’aridesa. És la fundació Vicenç Ferrer, una esperança real per la gent. Perquè malauradament  la Índia és pobresa, són les castes, els dàlits, l’abús i discriminació de la  dona. És molta i molta brutícia sobretot contra els rius.

És el conduir per l’esquerra i amb la llei del més gran, és el regateig constant alhora de comprar, són les dones rentant la roba al riu, són les bicicletes clàssiques de ferro, Són les seves centenars de llengues convivint tranquilament. I haver-la pogut sentir de sud a nord, durant 50 dies, ha estat una gran experiència.

Ens quedem amb el color de la Índia