L'últim dia a Bhagsu decidim visitar una cascada a 2h de camí. A l'arribada, assegut en una roca ens saluda amb una gran rialla un home d'uns 30 anys de faccions asiàtiques. Just al costat hi ha un “xiringuito” on comprem unes patates i un refresc. L'home sembla que està estudiant alguna cosa i creuem mirades. M'aixeco a oferir-li patates. Ell amablement les accepta i li pregunto què està estudiant, em contesta que anglès i que no el parla gaire bé. Entre tan arriben més excursionistes i passats uns minuts comença a ploure i pedregar amb un fort vent. Ens aixopluguem sota el tandal del “xiringuito” i esperem que passi la tempesta. Un cop aquesta amaina tornem a Bhagsu sense abans acomiadar-nos de l'home Tibetà. A mig camí de tornada ja llu el sol i parem en un altre xiringuito a fer un chai. Al cap de poc arriba l'home tibetà que para a fer un chai amb nosaltres. Iniciem una interessant conversa sobre Tibet. Ens explica que fins al 2003 ell vivia a Tibet però que la opressió militar de Xina el va obligar a exiliar-se amb la seva dóna i tres fills.
Ens comenta que el poble on ell viu Amdo fa poc van ser apressats més de 300 monjos budistes i que ell el 2006 va tornar a Tibet a manifestar-se a favor de la llibertat dels tibetans, mentre lluïa la bandera del seu país va ser detingut i empresonat durant 3 anys, on va patir tota mena de tortures, una d'elles encara li és present just darrera l'orella, en forma de cicatriu. El 2009 va tornar a la Índia on diu que al menys aquí es viu en llibertat, mentre infla els pulmons. Tot i els martiris que ha passat és un home amb un somriure fàcil i ara lluita per la llibertat de Tibet explicant la seva història i la de dos homes més. Aquesta és la història d'en Lhamo Kyab a qui li varem prometre donar-la a conèixer. (http://www.freetibet.org/pages/lham.html)
Conversant amb en Lhamo |
Ei parella que hem enganxat les notícies fresques!! Quines històries i quin mon tant cru i difícil!! A l'Angi li recorda molt a la pel·lícula "La ciutat de l'alegria" ...
ResponEliminaQue continueu disfrutant de l'India i la seva gent...
Una abraçada floral des de Girona
Angi i Gerard
ostres!!!deu-nido la vida den Lhamo.
ResponEliminaPer be soportat tot lo que a passat te prou un bon aspecte
amb lo que dieu aixòde les tempestes deu ser habitual,sort del xiringuito!! o amb tanta pedra ja portar-riu alguna llúpia al cap....
molts i molts petons!!!!!! IVANNA
hola parelleta estic aqui amb la teva mare ,me esta ensanyan per fe el comentari,mols petons
ResponEliminaRECORDS
els del Benet
Bona nit parella!!! Abans d'anar a dormir amb un somriure d'orella a orella després de que el Barça ja sigui campió de la lliga del país veí, us envio una càlida o fresca abraçada (escolliu depenent del clima). Us estima molt!!! Jordi
ResponEliminaHola parelleta:
ResponEliminaTot molt interesant, però t`hem comptat 34.000 cabells blancs, i l'Anna amb sembla que el Shari aviat li sobrarà, va nanos , una mica de dieta mediterrànea, i un pernil de Jabugo, aprofiteu que no esteu a l'India, per fotrus alguna vaca.
Una forta ABRAÇADA.
cATI I jAUME
Hola parella,
ResponEliminaEs veu un tio interessant aquest tal Lhamo... ara això si, quina motxil·la que porta a sobre plena d'expreiències dolentes i tristes, pobre noi!!! Per cert, no heu demanat a tota aquesta colla de monjos budistes que us facin un foradet per poder relaxar-vos una mica...je,je Veig que porteu molt trote...
Ivan i Gemma
Ei parella, que tal va tot. veix que seguiu gaudin de moltes experiencies guapissimas. encara que siguin forçe duras. segur que per vosaltres son molt especials.
ResponEliminamols recors desde Vic, aquesta setmana el tiet a celebrat els 50 tacos i ja deveu saber que li varem fer una petita festa sorpresa, no puc negar que us varem trobar a faltar. pero tambe estem d'acord que aquesta experiencia es unica. Aprofiteu-la el maxim,un peto i mols recors
Ostres tu quin testimoni, de vegades quan sentim les històries a través dels mitjans sempre penses que tot pot estar una mica manipulat, però en aquest cas el testimoni no està adulterat i ens l'heu transmès de primera mà.
ResponEliminaAIXÒ SI QUE ES SENTIR EL MÓN!!!Llàstima que a vegades sigui tan cruel.
Petonets manlleuencs