CHIAPAS DE CORZO

I ja de nit un autobús ens recull a l’estació principal de Oaxaca i d’allí fem camí fins a l’estat federal de Chiapas, molt conegut per ser la zona més verda de Mèxic. La nit és llarga, moooolt llarga! Un autobús ple de Mexicans, grans i petits, ancians, joves i nadons, i enmig d’ells nosaltres dos. Sense donar-nos compte, resulta que estem dins un autobús de 3ra classe, bé això significa que de comoditats poques, i seguretat...només cal dir-vos que a mig camí, a plena negra nit, mentre el xofer i l’ajudant estaven al lavabo, ens deixen amb el motor engegat, de sobte unes xispes del motor començen a iluminar-nos dins l’autobús, mentre l’olor a cremat i el fum s’escampa per tots els seients. “Corran, corran, salgan todos, las maletas!!!”, descalços, mig adormits i amb el cor a tota pestilla ja ens tens a plena carretera, davant un petit restaurant, assentats al terra i esperant que el magnífic xofer faci de McGyver. Arrenca un cable mig podrit del motor i amb un fill ferro mig lligat, ja tornem a tenir el camión en funcionament.

Alguns petits n’hi s’han enterat de la història, d’altre senyores es resen just abans de pujar, i l’home del nostre davant, borratxo perdut, ens pregunta de quina part d’Estats Units els visitem...en fi, tota una llaaarga aventura.

Després de 14 hores arribem finalment a la capital de Chiapas, la ciutat de Txutla Gutiérrez. On d’allí una micro ens porta fins a la població de Chiapas de Corzo. L’arribada és sorprenen, carrers plens de gots de plàstic, muntanyes d’escombraries, algun borratxo mig adormit i al arribar a la plaça central, un munt d’atraccions i paradetes tancades. No sabem què passa, però l’objectiu és trobar un lloc on poder deixar les maletes i descansar una mica. Semblava fàcil, un poble petit, on cap turista hi fa nit, amb més de 5 hostals/posades.

El tema es complica, resulta que Chiapas de Corzo està de festa gran, i tant gran, que trobar llit sembla una odisea. Finalment en Rodrigo, un senyor de 65 anys, que ens acull en un dels 3 quartos que ha construit dins el seu propi garatge. No mata però com ell diu, no hay para escoger.

Maletes aparcades, un bon esmorzar+dinar al mercat municipal, i direcció a l’atracció turística de la població, el conegut Cañon del Sumidero. Un recorregut amb una barca ens condueix enmig d’aquesta vellesa natural. Una falla geològica que es va obrir aproximadament fa 12milions d’anys a la Serra Nort de Chiapas, amb muntanyes que s’eleven més de 1300m desde la profunditat del riu Grijalva.

I de nit, la festa comença! Els carrers s’omplen de color, música i múltitud de persones. Els homes i nens disfressats de dones, amb les millors vestimentes, i seguidament una currua de carrosses on la més guapa vesteix de princesa mentre llença patates! Sisis patates acabades de cullir de l’hort, per sort nostre en Cèsar n’agafa una el vol pensant-se que era una bossa de caramels! I per acabar la festa un concert amb el convidat especial, un cantant del poble amb més de 3000 discs venuts.

Cocodril al riu Grijalva

La inmensitat enmig del Cañon del Sumidero

Tuuuuuristes, turiestes, turiestes!!!

L'arbre de Nadal vist desde sota

Carrers de Chiapas de Corzo

Els "parachicos" apunt de començar la festa

I les senyoretes del carnaval