UN DIA A LA FLORIDA

La concepció del temps a la Florida és molt diferent al que estem acostumats. El dia comença molt d’hora. A les 4 de la matinada un fort soroll de motor diesel ens desperta. Han començat a moldre el grà de blat de moro que les dones de les famílies porten cada matí per fer les famoses tortillas. Acompanyen al so del motor desenes de galls cantant fins passades les sis del matí. Els homes amb el “machete” a la mà ja es dirigeixen a les plantacions de cafè per fer neteja, molts porten talls a les botes de plàstic degudes a un mal “machetazo”, alguns nens també els toca anar al camp abans d’anar a l’escola. Nosaltres ens llevem a les 7 del matí, a fora s’escolten els crits dels més petits. Sortint de l’habitació ens trobem un parell de nens amb ganes de jugar i que en un plis ja ens estan fent el pi aguantant-se únicament amb el cap. I és que aquests nens són de plastilina.

A les 9 l’Anna s’en va a fer Anglès m’entre jo hem quedo a pendre mides de les oficines, mentre es veu passar a homes carregats amb fusta, d’altres amb “monte” o menjar pel vestiar.

A la una del mig dia, anem a dinar a casa d’una de les famílies. Cada família te “21 tiempos” o 21 àpats pels “visitantes” que és com ens anomenen. És una molt bona idea, així els visitants o voluntaris tenen contacte directe amb les famílies, i alhora és una font d’ingressos per ells. Dinar a casa d’una família és com estar dins el zoo d’en Pitus. Per sota la taula s’hi passegen garrins o coches com en diuen ells, gallines, ànecs, gossos, gats i un lloro. El menjar no és gaire abundant i poc variat; frigoles (mongetes seques negres), arròs, papas, un dia pollastres i tortillas. I es que pobre gent hi ha dies que només poden menjar una mica de platan cuit.

Després de dinar continuem treballan en els projectes mentre, de lluny veiem les dones rentant la roba al safareig. I cap al tard es reuneix la comunitat per celebrar una assamblea on s’acorden els treballs de la comunitat entre d’altres temes. El dia cau, es pon el sol i mica en mica la comunitat es queda a les fosques. L’únic que s’escolta son els grills i el lladrar d’algun gos. Són passades les sis de la tarda i encenem l’espelma dins l’habitació de la casa comunal. Un edifici de fusta de dues plantes que en el seu moment era preciós però que ara està apunt de caure i més aviat sembla una casa encantada. Sopem en la penombra un deliciós guacamole i poc abans de les 8 del vespre ens fiquem al llit. Passades les 11 de la nit un fort crit em desperta. És l’Anna que ha escoltat un ratolí que ja s’ens cruspia el pa. El fem fugir però el seu rec-rec entre les parets de fusta ens acompanya totes les nits. 

Petits fent el pi

"Monte" per el vestiar

A casa Doña Maria

La casa comunal mig apuntalada

Al safareig rentant roba

Roba estesa

El bany de la casa comunal

Sota la llum de les espelmes