MÈXIC

México lindo!! Ens despedim després de 35 dies d’aventura, amb tu, hem començat el 2012 envoltats de “Chilangos” (habitants de la ciutat de Mèxic) i descobrint una gastronomia autèntica, una dura història i una cultura increible. Ens han seduït els colors de les ciutats com Guanajuato o Zacatecas, l’artesania de tans i tans mercats que hem anat trobant, la varietat de menjars: burritos, enchiladas, pósoles, frijoles, tortillas, picadillo, etc. i fins hi tot ens hem atrevit amb el xili.

Música a tot arreu, restaurants, places, als carrers, a l’autobús, amb aquelles ranxeres i aquelles balades d’amor que maten i desgarren l’ànima. Ens ha sorprès la profunda religiositat del poble Mexicà amb totes les esglésies plenes el diumenge.

Hem fet un recorregut en la història de Mèxic, els Mexicas, els Mayas, els Aztecas, la colonització Espanyola, les revolucions, la independència, la invasió dels EE.UU, fins arribar a dia d’avui amb uns polítics més corruptes que els de casa, que ja es dir, i el narcotràfic cobrant-se vides i atemorint al país amb la complicitat dels governants. Hem disfrutat del Carib, posant-nos morenets i fent algun “mojito” a terrasses plenes de turistes i finalment hem acabat els dies a la ciutat de Mèrida gaudint de la hospitalitat del nostre amic Fabián.

I per acabar us deixem un conte que ens explicaven de camí a l’aeroport...

... en Nil cada dia torna de l’escola amb el seu pare que condueix prudentment per l’avinguda dels plataners. A cada arbre hi ha unes senyores que a en Nil fa temps que li criden l’atenció. No són com la seva mare, porten uns vestits de colors vius, la cara molt maquillada i saluden d’una forma estranya tot llençant petons. Un dia en Nil li va demanar que qui eren aquelles senyores tan diferents a la mare. El pare, després d’un llarg silenci, li va dir que; aquelles boníques senyores eren les vigilants dels arbres i cada dia, a la nit, un autobús deixava una senyora a cada arbre per què tingues cura d’ell. I a la matinada les passava a recollir i les deixava a casa seva perquè poguessin descansar. El pare va afegir que li agradaven molt aquelles senyoretes tan boníques i no tan algun dels seus fills que solien ser polítics i banquers.

La mort, molt present en les tradicions mexicanes