Després d’una hora d’anglès amb 21 nens i nenes entre 8 i 14 anys, una surt de classe amb un cap ple de dubtes. Hauràn après alguna cosa en poc més d’una hora? Ho hauré fet bé? ...Com a totes les classes, sempre hi ha el nen que crida l’atenció, resulta ser el més gran, interromp constantment, ja sigui cridant, aixecant-se de la cadira, foten un clatellot algun altre nen o simplement burlant-se d’alguna de les nenes... i per acabar-ho d’estovar, resulta que el mòbil sona, i simplement es posa a parlar per telèfon.
La nostra estada ha set molt curta, per a poder introduïr conceptes com la puntualitat a l’escola, educació respecta els companys i encara menys aconseguir la motivació d’estudiar i poder aspirar a un futur millor...tot i això ens queda el record dels més petits. Amb tots ells varem poder gaudir del “Día del Cariño”, el 14 de febrer del 2012!
Manulaitats en forma de cors per part de la Rimi, una noia japonesa cooperant ja amb experiència, una bonica història per introduïr els més petits el respecte i l’amor per la dona i la família, i finalment un intercanvi de regals simbòlics (mitjons, gelatina pel cabell, sabó, llibretes, llaminadures, etc) entre nens i nenes de l’escola amb una abraçada, una mica forçada, i un fort aplaudiment per a cada un d’ells.
El matí a l’escola va concloure amb música, rialles i un bon esmorzar, fet per les dones de la comunitat, uns tamalitos de pollastre, verdures i un got de refracció (una beguda de plàtan que es reperteix l’hora del pati de forma gratuïta).
Benvolguts, Guatemala, es com sortir de Guatapeor, ja m'habia dit el meu fill Jaume, tot va molt enrrere i el país necesita tota l'ajuda possible i més, molt lloable el vostre esforç d'aquest dies, més que'l resultat, sempre us quedarà la satisfacció d`haber fet alguna cosa per aquesta gent i nens que per lo que sembla vieun molt lluny de la nostre forma de veura la civilització,enhorabona. Esperem del vostre següent destí, o la tornada a casa?. Petons. Cati i JAume.
Família!!!! El proper destí estar x decidir, hondures o el salvador o nicaragua!! De moment la tornada a casa haurà d, esperar!!! Com les coses bones! ;)
Era l'aniversari d'algun nen o cantavan per cantar?? tot fen cua per la refacción i la profe servin jejeej!!!!!molt bonic ostres!!aquest gelat de mora es molt gran no??.
Apa quina experiència. Segur que aquests dies a la Florida us hauran tocat la fibra, us hauran fet millors persones -sempre es pot millorar, jeje-, els heus pogut donar un cop de ma i els records us acompanyaran tota la vida
Una abraçada i a continuar omplint el sac d'experiències inoblidables GM&X
Guau nita com m'ha agradat aquesta entrada. Ja et feien cas? Deuria ser complicat explicar un idioma amb unes diferències d'edat tant grans. Realment de tot el que heu anat explicant al llarg d'aquest any, aquesta és una de les que més m'agrada. El poder gaudir d'aquests nens i conviure amb ells deu haver estat molt enriquidor per a vosaltres. Molts petonets PdM
Piiim!!! Mmmm podriem dir k feien una mica de cas!!ni molt ni poc!! Jajaja... Però tot i k ja ho creia, ara puc dir en veu alta que això de posar-se davant de 21 nens/es no es gens facil!!! Muaaa tst
Oooooooooooooooohhh... quina enveja que em fas venir Pous!!! Jajaja... Que bonic saber que els "deixes" i alhora "t'emportes" aquests meravellosos moments!!! Un petonarro profe.
Benvolguts,
ResponEliminaGuatemala, es com sortir de Guatapeor, ja m'habia dit el meu fill Jaume, tot va molt enrrere i el país necesita tota l'ajuda possible i més, molt lloable el vostre esforç d'aquest dies, més que'l resultat, sempre us quedarà la satisfacció d`haber fet alguna cosa per aquesta gent i nens que per lo que sembla vieun molt lluny de la nostre forma de veura la civilització,enhorabona.
Esperem del vostre següent destí, o la tornada a casa?.
Petons.
Cati i JAume.
Família!!!! El proper destí estar x decidir, hondures o el salvador o nicaragua!! De moment la tornada a casa haurà d, esperar!!! Com les coses bones! ;)
EliminaQUINA CANALLADA,SENSE TELE BAN MÉS PER FEINA NO¡¡¡¡
ResponEliminaAM POCS DIES AUREU APRES MOLTES COSAS...
PETONASOS
Siii potser seria millor tenir alguna altre distraccio, ja k les families tenen una mitjana de 5 fills!!!!
EliminaEra l'aniversari d'algun nen o cantavan per cantar??
ResponEliminatot fen cua per la refacción i la profe servin jejeej!!!!!molt bonic
ostres!!aquest gelat de mora es molt gran no??.
molts i molts petons......M.P.
La Sindy feia 11 anys!!! Una nena super maca, llastima k te un pare poc carinyós i...
EliminaEl gelat era boniiissim, 10 centims deuro!!!
Apa quina experiència. Segur que aquests dies a la Florida us hauran tocat la fibra, us hauran fet millors persones -sempre es pot millorar, jeje-, els heus pogut donar un cop de ma i els records us acompanyaran tota la vida
ResponEliminaUna abraçada i a continuar omplint el sac d'experiències inoblidables
GM&X
Guapiissims!! Cert, La Florida sera una de les etapes del viatge x recordar i ki sap si per reviure daquí un temps!!!! Gràcies i un petó molt fort!!!
EliminaGuau nita com m'ha agradat aquesta entrada. Ja et feien cas? Deuria ser complicat explicar un idioma amb unes diferències d'edat tant grans. Realment de tot el que heu anat explicant al llarg d'aquest any, aquesta és una de les que més m'agrada. El poder gaudir d'aquests nens i conviure amb ells deu haver estat molt enriquidor per a vosaltres.
ResponEliminaMolts petonets
PdM
Piiim!!! Mmmm podriem dir k feien una mica de cas!!ni molt ni poc!! Jajaja... Però tot i k ja ho creia, ara puc dir en veu alta que això de posar-se davant de 21 nens/es no es gens facil!!! Muaaa tst
EliminaOooooooooooooooohhh... quina enveja que em fas venir Pous!!! Jajaja... Que bonic saber que els "deixes" i alhora "t'emportes" aquests meravellosos moments!!! Un petonarro profe.
ResponEliminaJordiii!!! M.hagués agradat compartir el moment amb un bon " profe" com tu!!! Un petonas den pani i un altre meu!!!
Elimina