DOÑA MARIA

La senyora Maria, ens ha acollit durant 3 dinars a casa seva, bé a la cuina, una petita cabanya de fusta i coberta d’uralita. Ens rep amb un “pase, adelante” i allí ens espera una taula i uns tamborets de plàstic, dos gots i una gerra d’aigua amb llimona, i per dina un plat d’arròs amb frijoles, o sopa de patata i pollastre, o un arròs amb verdures.

Ha estat una de les grans experiències que ens han robat el cor a la Florida. La Maria té 76 anys, viuda i amb tres filles ha viscut la lluita de la terra desde l’inici de la comunitat. Fa 6 anys una de les seves filles resultà ambarrassada, i degut a les dificultats del par i la falta de recursos a la comunitat, aquesta morí, deixant en vida a la Laura, una nena que avui té 6 anys, amb uns ulls grans i negres i un somriure d’orella a orella.

A casa la Maria tot són dones, això implica que a les 6 del matí amb el “maxete” a les mans, la Maria emprèn camí cap el camp. Al mig dia toca rentar roba i fer el dinar, i a la tarda ens la trobem carregada amb un vol de blat per moldre, i és que li resulta impossible llevar-se a les 4 del matí per moldre el blat al molí de la comunitat, així que aprofita abans que el sol es pongui per arribar-se fins a la població veína de Sant Marcos, on allí per 1 quetzal li moldrant el blat que porta.

De tornada l’acompanyem, i una vegada més ens sorprèn la fortalesa d’aquesta senyora, que amb 76 anys, ens condueix per caminets estrets i drets, i on veiem que encara conserva una bona vista, unes fortes cames i un cor ple d’amor i pau que transmet amb la mirada.

A la cuina, Anna, Maria i Laura

Una gran senyora, la Doña Maria

Mare i filla, Maria i Albertina

Tardes de converses

La Laura