QUETZALTENANGO

Després de 2 dies a la capital del país, i amb poca cosa a veure, comencem la ruta per Guatemala, tot parant a la ciutat de Quetzaltenango, coneguda també com a Xela, la segona ciutat més important de Guatemala. Amb una població de 300.000 habitants, entre els quals un 50% són indígens. Persones molt morenes de pell i cabell, de poca alçada i amb vestimentes tradicionals.

Arribem un diumenge festiu, a la plaça del poble la música sona i a l’interior de la sala cultural es serveixen els plats típics de Xela, això sí abans, tothom a míssa de 12, on l’església s’omple a bessar, fins hi tot són necessaries unes 6 pantalles planes que retrensemeten la missa perquè tothom la pugui seguir.

Quetzaltenango compte amb diversos centres educatius, i algunes de les millors universitats de Guatemala. Però el sorprenen és que un elevat nombre d’estudiants són estrangers; d’Estats Units, Alemanys, Francesos, amb l’objectiu d’aprendre l’Espanyol.

Una de les principals atraccions turístiques de la zona és la caminada fins al cim d’un dels diferents volcans que envolten la ciutat, això sí acompanyats per un guia. Nosaltres, tot sigui per l’economia, decidim aventurar-nos per lliure, tot agafant un bus local fins a la població de Llanos del Pinar, als peus del volcà Santa Maria, i començar a caminar per un camí de cabres, burros i pagesos direcció al mirador de Santiaguito. Quan ja haviem tirat la tovallola, i perduts entre arbres, muntanyes i vaques, i mentre estavem esmorzant abans de refer el camí de tornada, un fort soroll ens sorprèn, i una bola de fum blanc, a pocs quilòmetres de nosaltres, s’enfila cel amunt. Decidim seguir-la fins arribar a una petita esplanda amb unes vistes espectaculars del volcà, que de tant en tant escúp enormes columnes de fum, mentre en la distància escoltem el rugir de l’interior del cràter. 

Xela desdel mirador 

Camions urbans

En plena erupció...

EEEEEEEEEeeeeeeeeeehhhhhhh!!!

Fernando, viu a Llanos del Pinar i cada setmana
carrega més de 70kg de llenya a l'esquena